L’article
“Los yacimientos de Orce son los más
antiguos con restos humanos en Europa occidental” m’ha cridat l’atenció per
tal com esmenta un fenomen curiós, tot i que no únic al llarg de la història.
Si
un europeu pensés, en un moment donat, en un animal que es pogués associar amb
Europa, en pensaria en uns quants, però sens dubte el porc en seria un. No el
porc rosat –Sus (scrofa) domesticus- que
es cria en granges i que es consumeix abastament, sinó el salvatgí, el senglar
–Sus scrofa ferus-, aquell que tant
agradava l’Obèlix i a qui anomenava “singularis
porcus” [1].
Però,
a l’article esmentat, he pogut llegir que aquesta associació entre l’animal i
el subcontinent europeu va tenir una llarga, relativament parlant, interrupció.
Una interrupció de més de mig milió d’anys.
La
presència de porcs fòssils, abans de 1,8 milions d’anys d’antiguitat, és prou
coneguda i està constatada amb la presència de restes òssies d’una espècie
anomenada Sus strozzi, als jaciments
paleontològics francesos de Saint-Vallier (Drôme) i Senéze (Haute-Loire) o a
Poggio Rosso (Toscana, Itàlia). I a la conca de Guadix-Baza (Granada,
Andalusia), en el jaciment de Fonelas P-1, datat en uns dos milions d’anys, on s’hi
ha enregistrat la presència d’un porc anomenat Potamochoerus Magnus.
I,
tot d’una, ja no hi ha enregistrament de restes de porc en cap jaciment o
nivell estratigràfic d’Europa d’entre 1,8 i 1,2 milions d’anys d’antiguitat; és
a dir, els porcs desapareixen d’Europa durant més de mig milió d’anys, per
causes que encara es desconeixen, com diu Bienvenido Martínez-Navarro
investigador de l’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a
l’IPHES (Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Un
fet que, segons el mateix investigador, “(...) es detecta en el jaciment de Dmanisi, al Caucas de Geòrgia, a les
portes d’Europa, datat en 1,8 milions d’anys, on s’hi ha trobat les evidències
de presència humana més antigues de tota Euràsia, però en canvi sembla d’allò
més significativa l’absència de porcs”. I en els jaciments de Barranco León
i Fuente Nueva-3 a Orce (1,4 i 1,3 milions d’anys respectivament), on s’hi ha
trobat una dent humana i una abundosa col·lecció de pedres tallades durant el
darrer quart del segle d’excavacions, però mai hi ha aparegut cap resta òssia de
porc.
A
partir d’aquest moment, l’enregistrament de restes òssies de porc és totalment
nul a tot el subcontinent europeu fins fa 1,2 milions d’anys, quan tornen a ser
presents en el nivell TE9 de la Sima de l’Elefante d’Atapuerca, y associats al
registre fòssil dels humans més antics d’aquest jaciment de Burgos.
Les
restes del nivell TE9 pertanyen en una espècie indeterminada de porc, Sus sp., tot i que ja correspon al grup
dels senglars actuals europeus, Sus scrofa.
D’ençà aquesta primera aparició, el seu enregistrament es generalitza arreu de
l’Europa mediterrània i central durant la resta del Quaternari fins
l’actualitat. Ens referim al porc senglar, l’espècie d’ungulat salvatge més
abundós en tot el nostre continent.
“Quan hi ha porcs en un ecosistema, acostumen
a esdevenir abundosos entre la comunitat de grans mamífers, degut a llur
comportament alimentari generalista omnívor (llur dentició els permet menjar-ne
de tot, com els humans), però especialment esdevenen abundosos per llur gran
èxit reproductiu”, puntualitza Bienvenido Martínez-Navarro.
Figura
1. Seqüenciació cronològica, magneto-estratigràfica,
bio-estratigràfica i geològica.
Els
porcs són els únics mamífers ungulats que tenen un elevat nombre de cries per
part, poden arribar a superar els 15, i proporcionalment una gestació més aviat
curta. És a dir, tenen una estratègia reproductiva r (múltiple), com per exemple els ratolins, en contraposició a la de la resta d’ungulats,
els quals tenen una estratègia K, amb
una sola cria per part. Per aquest motiu, quan hi són en un ecosistema, els
porcs es conserven de manera normalitzada en las associacions fòssils, atès que
el potencial de fossilització d’una espècie depèn de la seva capacitat de
reproducció i, en aquest particular, els porcs són els reis entre els ungulats.
El “retorn” a Europa de porcs és amb una espècie relacionada amb el porc
modern Sus scrofa. Aquest “retorn” marca
la fi de l’anomenat Vil·lafranquià superior, període de temps que comença fa 2 milions d’anys i
acaba cap a 1,2 milions, aproximadament, moment en què s’enceta l’Epi-vil·lafranquià.
Molt probablement llur “abandonament” i posterior
“retorn” d’Europa va poder estar relacionat amb canvis en els ecosistemes i en
el clima, atès que és un fet que els porcs no toleren temperatures molt baixes.
Bibliografia
“Los yacimientos de Orce son los más antiguos con restos
humanos en Europa occidental”, www.ideal.es/granada/provincia-granada/201511/09/yacimientos-orce-antiguos-restos-20151109105244.html
MARTÍNEZ-NAVARRO, Bienvenido; MADURELL-MALAPEIRA,
Joan; ROS-MONTOYA, Sergio; ESPIGARES, María-Patrocinio; MEDIN, Tsegai; HORTOLÀ,
Policarp; PALMQVIST, Paul (2015): “The
Epivillafranchian and the arrival of pigs into Europe”. Quaternary International,
http://dx.doi.org/10.1016/j.quaint.2015.09.039
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada